Capítul 0: Preludi. El matrrimoni Vólkov

—Jo vull dirr alguna cosa. Marina m'ha recordat una llegenda que crec que heu de saberr abans d'entrar a sentir els porcs. És una llegenda que s'explica a Rússia als nens per fer-los por.

I ens vam quedar tots sorpresos i en silenci.

—Ah, quina? —Vaig dir intentant semblar convincent encara que el que realment pensava era si això tenia relació amb la petició que gairebé li havia fet abans.

Basil, ja segur de si mateix, va començar a explicar una història amb l'entonació més adequada d'una nit a la llum de la foguera i amb la tempesta com a fons musical, que de l’entorn en que ens trobàvem, però seguint el ritme que li marcava el seu poc coneixement de la nostra llengua i amb el peculiar accent com a conseqüència de la seva tendència fonètica a arrossegar les erres, va deixar anar, amb frases curtes i dilatats silencis, el següent:

—Resulta que farrà uns bastants anys a Rússia va succeir una cosa semblant al que passa aquí. En l'estepa rrussa vivien el matrimoni Volkov, que tenia una petita granja d'unes cent cinquanta truges. Un bon dia, Alexey Volkov va descobrirr espantat que els seus porcs cantaven. Com és aquí!

»La cançó no la sé, però també erra alguna cosa sobre l'esclavitud. Com és aquí!

»Al principi es van espantar molt i van decidir trucarr al veterinari del poble més proper. Aquest va venir i va declarar que no era una malaltia,però que erra estrany i ho va comunicarr als seus superiors. Com és aquí!

»Això va fer que la novetat passés de boca en boca i que despertés la curiositat dels veïns, primerr, i de gairebé tot Rússia, després. Com ...!

—Com és aquí! Ja ho sé —vaig interrompré amb una sensació entre divertit i intrigat.

—Llavors, de tot arreu va començar a arribar gent. El matrimoni Volkov, primer, els va ensenyar gratis, però després va veurre la possibilitat de guanyar dinerrs amb les visites i va posar preu. Aquest va ser augmentat amb el temps. D'aquesta manera va passar gairebé un any en què els Volkov van guanyar molts rrubles. Però un dia la dona es va posar malalta. Res greu, però van haver d'anar al metge i tancarr la granja. De bon matí van posar un cartell que tornarien a la nit i van marrxar.

»Durant aquest dia van anar arribant gent a la petita explotació,però, en trobar-la tancada, alguns van decidir anar-se'n. La resta es van quedarr amb l'esperança que el matrimoni tornés aviat.

»Ja començava a fer-se de nit i el cel amenaçava tempesta. Encara estaven unes quinze persones esperrant a la porta. Com els que estem aquí! —I aquest cop el silenci va ser més prolongat.

»I veient que la família Volkov no tornava (s'havien quedat a dormirr a l'hospital ja que els faltava fer una prrova a la dona), van decidir entrarr trencant el cadenat de la porta. I així ho van fer.

»Del que va passar tot seguit només se sap el que va dirr un home que va aconseguir arribar a una granja propera instants abans de morir per les horroroses ferrides que tenia per tot el cos —i va deixar relliscar les erres en l'aire amb tota mala intenció.

»El que va explicarr l'únic supervivent als grangers veïns va serr que van entrar i no van sentir res. Però que quan van engegar els llums van trobarr alguna cosa que no s'esperraven. Van veure els porcs saltant al passadís i venir corrent cap a ells. El grup d'humans intentarr escapar però ja no van serr a temps: els porcs els van atacar i els van matar arrecant-los la carn dels seus cossos a mossegades —hòstia!, això ens va deixar a tots, fins i tot a mi, realment acollonits!

»Rràpidament van avisar la policia i, aquesta, a l'exèrcit. Quan van arribar a la granja es van trobar les rrestes de catorze cadàvers gairebé totalment devorats i sang i vísceres per tot arreu. Les parets estaven totes esquitxades de verrmell i hi havia tolls del mateix color per terra —en aquest moment, si algú hagués tirat un petard o llançat un crit a la sala on érem, segur que cauen sis o set infarts!

»Però el més enigmàtic és que no hi va haverr ni rrastre dels porcs. Havien desaparegut. Amb helicòpters els soldats els ban buscarr i, fins i tot, van rastrejar un perímetre de quarranta quilòmetres al voltant de la granja. Deu vegades més del que pot córrer un porc en un dia. I rres. No els van trobarr —ara, Basil ja havia guanyat el premi al millor espantador de la sala.

© Roger Galofré